Consternació, incredulitat, astorament i tot el que vulgueu és el que, tots els que vam estar treballant per les consultes sobre la independència del diumenge, vam sentir ahir al matí en escoltar les declaracions del Sr. López Tena. Això m'ha portat a pensar-hi durant tot el dia, comentar-ho amb els companys de feina, a casa, i crec important que tot el moviment sobiranista tingui clares unes consideracions que se'n poden derivar. Molt presumptuós per part meva, direu, creure que TOT el moviment sobiranista es llegirà aquest article. :-) Sé que si arriba a mitja dotzena de persones ja serà molt, però és la meva responsabilitat, i si seguiu llegint entendreu el perquè.

Com dic, del dia d'ahir, i de tots els anteriors també, naturalment, però principalment degut a l'impacte rebut per les declaracions i contradeclaracions d'ahir, podem extreure diverses consideracions, segurament molt evidents per a tothom, però que cal, al meu entendre, escampar arreu:

1. La imatge de divisió que es va donar ahir no ens és convenient i s'ha d'evitar que torni a passar. No només perquè els contraris a les consultes ja se'n freguen les mans, sinó, i per mi molt pitjor, perquè genera desil·lusió dins del moviment sobiranista. Tots els que hem tingut alguna relació en la organització d'una consulta al nostre poble sabem el que ha costat i sabem el mal que fa aquesta desil·lusió. Ens ha costat molt esforç tirar endavant les consultes, a molta gent, de tota condició, al poble, la societat civil, i només falta que ens tirem pedres a la nostra teulada. Em direu que és molt típic català i jo us dic que no m'hi conformo.

   Cal, doncs, que tothom que tingui alguna relació amb les consultes, sigui poca o molta, actuï amb la màxima responsabilitat. Cal sumar, no restar, i és en aquest sentit que s'haurien de dirigir el nostres passos, les nostres accions i els nostres comentaris. Els de tots, gran i petits, coneguts i anònims, cadascú en la seva mesura.

2. No ens enganyem, la independència de Catalunya l'obtindrem per via política i no una altra (no vull entrar ara en el debat del què faria jo si em trobés amb un tanc espanyol davant de casa meva). La política, doncs, hi haurà de tenir un paper o altre, més aviat o més tard, i per tant algú n'haurà de treure un rendiment polític. La qüestió, doncs, no és que ningú no en pugui treure un rendiment polític de les consultes sinó quan haurà de ser això. La meva resposta és que ara no és el moment, ni de ILPs, ni de noves plataformes polítiques, per les següents raons:
   • L'origen del moviment sobiranista, nascut arrel de la consulta d'Arenys, està en el poble, en la societat civil. Algun històric en el futur en farà un estudi complert, però estic segur que una de les raons que hi veurà, en aquesta implicació tant brutal del poble, serà el cansament de la gent del carrer del funcionament de la política, de l'excés de pes dels partits polítics i de la manca de compromís social del polítics en general. Crec que molta gent no entendria que alguns dels organitzadors de les consultes engeguessin ara projectes polítics paral·lels, ho veuria com una traïció al moviment sobiranista, i provocarien tanta o més desil·lusió com la divisió.
   • Queden encara al menys un parell de fornades de consultes a fer. Encara hi ha molta gent que ha de poder dir la seva, que ha de poder aportar el seu granet de sorra i la seva opinió ha de comptar. L'experiència vital de participar en l'organització de les consultes és única per a cada persona involucrada, i necessària, que hem de deixar que es tingui. No sabem encara quin pes tindrà aquesta experiència personal en el que vindrà. Deixem que les coses vagin fent el seu camí. Primer el poble, després la política.
   • Abans que la política hi pugui tenir un paper determinant hi ha d'haver una posició del poble català prou clara, però és que a més, les regles de la política han d'haver canviat, també. Ja hi ha diverses veus assenyades (1, 2) que han apuntat els passos a fer en aquest sentit (llei electoral, reforma del sistema de partits, etc). Sense aquesta reforma prèvia, qualsevol plataforma política que s'hi vulgui posar abans d'hora es trobarà amb una regles del joc que no han funcionat en 30 anys i morirà en l'intent, fent, de nou, un flac favor al sobiranisme.
3. El resultat de diumenge va ser extraordinari. Hi ha veus que menystenen l'èxit de la consulta de diumenge perquè la comparen amb unes eleccions institucionals. Diuen que un 30% de participació no és prou. No seria prou per a un referèndum oficial, evidentment. Però la consulta de diumenge no comptava amb el suport de l'administració i no tenim una mostra anterior per mesurar l'èxit de la del diumenge. I si ho volen seguir fent amb dades de consultes oficials anteriors que ho facin amb les següents xifres que apareixen en una excel·lent carta d'un lector de l'Avui d'ahir, en Josep Comas:
   • El 2006, el PSC va obtenir els vots del 15,21% del cens electoral i va governar, és a dir, un 26,8% dels vots emesos sobre una participació del 56,77%
   • Tot el tripartit, el 2006, va sumar un 28,54% del cens.
   • A les darreres eleccions catalanes, tots els vots dels partits catalanistes (CiU i ERC) van sumar vots per un 25,82% del cens.
   • 182.566 vots a favor de la independència d'un cens de 703575 representa un 25,95% del cens electoral, totalment equiparable als altres resultats.

   Què me'n dieu ara d'aquest 30% de participació? És una xifra EXTRAORDINÀRIA!! Que volíem un 40%? Sí, és clar, i un 50%, i un 60%. Ja hi arribarem. Però ara, un 30% és un èxit ROTUND que no podem deixar que ningú ens minimitzi. Proclamem-ho arreu.

4. Cal fer més i millor feina per organitzar les properes consultes. Barcelona és una gran ciutat i hem d'excel·lir encara molt més. Per això ens hem de preparar, repassar què ha anat bé i què podem millorar. Perquè a les comarques d'Osona han tingut millor participació? Només perquè són més independentistes o també perquè s'han organitzat millor? Treballem plegats, doncs, i incorporem aquestes millores.

   Tots podem aportar el nostre gra de sorra, d'una manera o altra, incorporant-nos en una comissió, apuntant-nos-hi com a voluntaris o escrivint un blog sobre la qüestió i generar confiança, per exemple. Jo, per la meva part, i degut a la meva feina, he cregut identificar algunes coses que es podrien millorar en el camp de l'ús d'internet per part de la coordinadora Nacional:

   • Cal millorar l'ús de la xarxa social (la famosa web 2.0) com a eina de comunicació externa. El web de la coordinadora, i els d'algunes altres comissions organitzadores, per exemple, no disposen d'alimentador RSS. Això, avui en dia, és inconcebible en un lloc web. Hem de tenir present que l'impacte mediàtic a l'estranger que ha tingut la consulta del diumenge ha estat espectacular. Imaginem-nos, doncs, si detalls com aquests haguessin estat més resolts. Com la recomanació que ens va arribar des de la Coordinadora per etiquetar els nostres missatges de Twitter. Se'n va recomanar #13-D, quan les etiquetes de Twitter no permeten guions, i molta gent la va estar fent servir, fins que algú se'n va adonar i la va canviar per #13D i es va anar escampant.
   • Molt important també és, al meu entendre, millorar l'ús de la xarxa per part de les comissions organitzadores com a eina de treball col·laboratiu. Desde dins d'una comissió organitzadora es veu la feinada que et ve al damunt com això, una feinada impressionant, i les eines de treball col·laboratiu en línia són una eina molt potent per a millorar la productivitat i fer la feina més fàcil. Molta gent no sap ni com posar-s'hi i la Coordinadora Nacional podria fer una feina molt important en aquest sentit, tant formant com aportant solucions.

En fi, tenim molta feina per endavant i l'hem de fer desde la unitat, la il·lusió i el rigor.