Aquesta frase del títol me la van deixar anar fa uns dies quan comentava pel twitter amb un company professional que jo no votaria a les eleccions europees. Vaig intentar argumentar-li que no hi estava d'acord, però el twitter no està fet per fer conversa. El cas és que hi vaig estar donant voltes uns dies i com més anava més m'indignava que algunes persones ens tractin de no demòcrates als qui, al meu entendre, som, potser, els més demòcrates de tots. M'explico:

Que en un país s'hi facin eleccions no vol dir necessàriament que en aquell país hi hagi una democràcia. A ningú se li acudiria pensar que a l'Espanya de Franco hi havia democràcia, i s'hi van fer eleccions. Per tant, és evident que hi ha un grau de qualitat en les eleccions que fan que un país es pugui considerar demòcrata. Amb un exemple a l'extrem, com el de l'època franquista, és molt senzill de veure. Més difícil és adonar-se'n en una situació amb més matisos. Però es pot donar el cas, igualment, que en un país hi hagi processos electorals que alguns del seus habitants no considerin prou democràtics.

I aquest és el cas, al meu entendre, del nostre país.És evident que el nostre sistema electoral, i com a conseqüència el nostre sistema de partits, no són d'allò més oberts. Les llistes tancades i la disciplina de partit perverteixen les campanyes i tota la política en general, afavorint la corrupció, les falses promeses electorals, la hipocresia dels polítics i l'allunyament del poble dels polítics, tot convertint la democràcia en una partitocràcia. El participar dels actuals processos electorals, basats en aquest sistema, no fa més que perpetuar-lo. Per tant, la única manera que, els qui creiem que el poder rau en el poble, tenim per provocar un canvi és trencar aquest cercle viciós i no votar. Aquest és el meu convenciment.

I estic molt content que per fi hi hagi algú que ho digui encara més clar que jo. Una flor no fa estiu, però pot ser un començament: http://paper.avui.cat/dialeg/detail.php?id=167126